Con cuatro tipos de conocimiento podemos captar la existencia de los dos mundos: el mundo sensible (conocido a través de los sentidos) y el mundo inteligible (sólo alcanzable mediante el uso exclusivo de la razón).
martes, julio 22, 2008
Socialisme en xarxa
Adjunto el document que vam estar treballant un grup de gent Jove ( 25 fins a 35) i que es va presentar com a resolució en el passat congrès del PSC.
´Bona feina nois/es
Al llarg de tres dècades, el Partit del Socialistes de Catalunya ha treballat a peu de carrer per donar solució als problemes quotidians i als anhels col•lectius de la ciutadania. Malgrat les limitacions financeres, un marc de competències poc clar i la manca de complicitat demostrada pels governs de CiU, els alcaldes i regidors socialistes varen ser cabdals en la transformació social i econòmica viscuda pels municipis del país.
Avui, el Partit dels Socialistes de Catalunya, com a partit que millor representa la Catalunya del segle XXI, ha de renovar el seu compromís municipalista apostant per la incorporació dels ajuntaments en la governança dels afers públics. La confiança mútua, la cooperació i la lleialtat institucional entre governs locals i Generalitat, però també la suficiència financera i el respecte per l’autonomia local dels ajuntaments, són elements imprescindibles per fer realitat el principi de subsidiarietat.
Defensar una governança compartida vol dir defensar una major descentralització, política i administrativa, per Catalunya. Una Catalunya que posi en valor el coneixement dels territoris i la seva experiència, que treballi en xarxa, que apropi la presa de decisions i la gestió política a la ciutadania.
Igualment, els i les socialistes hem de donar una nova orientació a les nostres polítiques públiques, més propera i transversal. Una orientació que articuli millor els mecanismes de participació ciutadana, adaptant aquestes polítiques a les necessitats viscudes pels territoris. La major proximitat i transversalitat ens han de permetre millorar l’eficàcia i l’eficiència en l’assignació dels recursos, evitant processos fragmentats i excessivament sectorials.
En àmbits com l’energia, l’aigua, l’accés als serveis públics o la planificació de les principals infraestructures, cal que el Govern de la Generalitat prengui en consideració les necessitats de tots els territoris, dissenyant estratègies que possibilitin la solidaritat entre ells, però sense impedir que aquests puguin desenvolupar les seves potencialitats.
D’altra banda, posar al socialisme català a l’avantguarda implica assumir que la igualtat d’oportunitats requereix de la definició de respostes innovadores en línia amb les noves necessitats socials. El desplegament del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya i el futur acord de finançament ens permetran materialitzar aquestes polítiques, tenint sempre com a prioritat l’ampliació dels drets i llibertats, la consolidació de l’Estat del Benestar i la millora de les condicions de vida dels sectors socials més vulnerables.
En aquest sentit, la lluita contra la fractura digital; el consum responsable dels recursos naturals i energètics per garantir la sostenibilitat del nostre model de desenvolupament; l’accés dels i les joves a l’educació superior, amb independència del nivell de renda; la defensa dels treballadors i treballadores davant les noves directives de la Unió Europea que retallen drets socials consolidats; la gestió responsable de la immigració, fent realitat la Catalunya dels gairebé 8 milions de ciutadans i ciutadanes; l’impuls a les polítiques de conciliació de la vida familiar, laboral i personal, o la lluita per la igualtat entre dones i homes són alguns dels àmbits que exigeixen la nostra atenció urgent i enèrgica.
L’assoliment d’aquests objectius requereix del treball i compromís dels nostres representants institucionals, però també de la implicació del conjunt de la militància socialista. En aquest sentit, reivindiquem la importància de les agrupacions locals com a laboratoris d’idees i com a espais de participació i debat. Estem convençuts que els i les militants són els millors fils conductors entre la ciutadania i les instàncies de govern. Així doncs, les agrupacions hem d’actuar com a nòduls d’una mateixa xarxa que, coordinada de forma eficaç, permeti agafar el pols del país.
Per tot això, una nova generació d’Alcaldes i Alcaldesses, Regidors i Regidores, responsables del partit i militants d’arreu del territori proposem que el plenari del XIè Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya resolgui:
PRIMER. Impulsar una major descentralització política i administrativa que posi en valor el paper dels municipis i que es fonamenti en:
• La defensa d’una governança dels afers públics compartida entre la Generalitat de Catalunya i els governs locals, fent possible la màxima eficàcia, qualitat i adaptació a les especificitats territorials de les polítiques públiques.
• Dotar els governs locals dels recursos necessaris per tal que puguin dur a terme les competències que legalment tinguin assignades, garantint la seva suficiència financera.
• La garantia d’uns serveis públics de qualitat a l’abast de tota la ciutadania, fent realitat l’equitat en l’accés amb independència del lloc de residència.
• La cooperació institucional i la solidaritat entre municipis i Generalitat de Catalunya com element cohesionador del territori.
• L’aposta per polítiques transversals dissenyades, implantades i avaluades conjuntament pel Govern de la Generalitat i pels governs locals.
• El foment de les noves tecnologies i la vertebració digital del territori com a instrument que faci possible aquest treball transversal.
SEGON. Dinamitzar les agrupacions locals com a espais de debat, treball en xarxa i participació ciutadana. La promoció de Consells Polítics d’agrupació, on es faciliti la participació dels agents socials i cívics dins de les dinàmiques del Partit, han de permetre que les agrupacions actuïn com a veritables motors de la transformació social.
TERCER. Impulsar la creació de “Xarxes de Treball” entre els responsables institucionals i orgànics, obrint nous canals de comunicació entre els territoris que permetin construir nou discurs innovador i cohesionat.
martes, julio 15, 2008
Cataluña, Baleares, Madrid y Valencia, las que más pagan al Estado
Las autonomías de Madrid, Baleares, Cataluña y la Comunidad Valenciana son las que "más contribuyen" a la solidaridad territorial, según el estudio de las balanzas fiscales de las Comunidades Autónomas, que ha dado hoy a conocer el Gobienro. En la parte contraria, es decir, las que más reciben, se sitúan, Extremadura, Asturias y Galicia, con la salvedad de Ceuta y Melilla.
Como era de esperar, las comunidades autónomas con mayor renta per cápita son las que tienen déficit fiscal, mientras que aquellas con menor renta per cápita aportan menos. El secretario de Estado de Hacienda y Presupuestos, Carlos Ocaña, que ha presentado el informe, ha insistido en que el sistema fiscal es "progresivo" y supone una "correcta redistribución de la renta a través del gasto público". También subrayó que, estas balanzas fiscales responden a un ejercicio de transparencia y que, "en ningún caso", podrán utilizarse para la negociación sobre la reforma del sistema de financiación autonómica.
Las más solidarias, las que que más tienen
Los expertos que han elaborado el estudio, han presentado seis supuestos y en todos ellos se destaca que las autonomías de Madrid, Baleares, Cataluña y la Comunidad Valenciana son las que "más contribuyen" a la solidaridad territorial. El déficit fiscal de Cataluña se sitúa entre el 6,38% y 8,70% de su PIB, según las seis balanzas fiscales con datos de 2005 que ha elaborado el Ministerio de Economía y Hacienda a través de las dos metodologías acordadas tras las sucesivas peticiones de los partidos catalanes. Por su parte, el déficit fiscal de Madrid se sitúa entre el 5,57% y el 9,13% del PIB de esta comunidad.
Erradicar tópicos
Ocaña, que recordó que es la primera vez que un Gobierno publica estas balanzas, reconoció que la elaboración de las mismas ha sido "difícil", y confió en que la información sirva para erradicar algunos tópicos sobre las propias balanzas centrado en si las comunidades más ricas contribuyen o no a la solidaridad del país.
Como era de esperar, las comunidades autónomas con mayor renta per cápita son las que tienen déficit fiscal, mientras que aquellas con menor renta per cápita aportan menos. El secretario de Estado de Hacienda y Presupuestos, Carlos Ocaña, que ha presentado el informe, ha insistido en que el sistema fiscal es "progresivo" y supone una "correcta redistribución de la renta a través del gasto público". También subrayó que, estas balanzas fiscales responden a un ejercicio de transparencia y que, "en ningún caso", podrán utilizarse para la negociación sobre la reforma del sistema de financiación autonómica.
Las más solidarias, las que que más tienen
Los expertos que han elaborado el estudio, han presentado seis supuestos y en todos ellos se destaca que las autonomías de Madrid, Baleares, Cataluña y la Comunidad Valenciana son las que "más contribuyen" a la solidaridad territorial. El déficit fiscal de Cataluña se sitúa entre el 6,38% y 8,70% de su PIB, según las seis balanzas fiscales con datos de 2005 que ha elaborado el Ministerio de Economía y Hacienda a través de las dos metodologías acordadas tras las sucesivas peticiones de los partidos catalanes. Por su parte, el déficit fiscal de Madrid se sitúa entre el 5,57% y el 9,13% del PIB de esta comunidad.
Erradicar tópicos
Ocaña, que recordó que es la primera vez que un Gobierno publica estas balanzas, reconoció que la elaboración de las mismas ha sido "difícil", y confió en que la información sirva para erradicar algunos tópicos sobre las propias balanzas centrado en si las comunidades más ricas contribuyen o no a la solidaridad del país.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)