Cuando el presidente J.F. Kennedy visitó el Berlín aún dividido en cuatro zonas de ocupación, como resultado de los acuerdos de Yalta y Postdam, la frase más conocida y citada de su intervención, con el muro a su espalda, fue la de “Yo también soy berlinés”.
Hace unos días, cuarenta y cinco años después, los medios de comunicación han llenado páginas con la gran concentración en torno a un candidato a la presidencia de Estados Unidos, Barak Obama. Está por ver que su “yes, we can” represente algo más que una frase de éxito en una campaña electoral, si bien en España ha demostrado su eficacia, de la mano de una cadena de televisión, para que la selección de fútbol ganara la copa de Europa y para que Nadal se alzara con la victoria en Wimblendon. (Sastre ha ganado el Tour sin el “podemos”).
Del discurso del candidato Obama la prensa ha destacado, además de su capacidad de convocatoria, el que en su intervención se dirigiera al “pueblo de Berlín” y a los “pueblos del mundo”, y a ello añadían, como ejemplo de que se trata de un personaje del siglo XXI, el que se refiriera a sí mismo con la expresión: “Soy un ciudadano del mundo”. Lo sorprendente es que lo elogiaran como una novedad y como una prueba de que estamos ante un individuo que sabe vivir su época y presentarse por encima de las diferencias nacionales en este mundo cada vez más globalizado.
Sin embargo, quienes hacen esa valoración olvidan que los ilustrados, en el siglo XVIII, habían hablado en esos términos. Que Voltaire se consideraba “ciudadano del universo” y que Montesquieu, cuando redactó la voz “Cosmopolita” para la Enciclopedia, dijo: “Prefiero mi familia a mí mismo, mi patria a mi familia y el género humano a mi patria”. De aquel cosmopolitismo ilustrado nacería luego el internacionalismo, característico del movimiento obrero, y en especial del pensamiento marxista, que lo formuló de manera contundente en aquella afirmación del Manifiesto Comunista: “Los obreros no tienen patria”.
Esta admiración por el universalismo de Obama coincide con una situación en España en la que muchos parecen haber perdido de vista que la conformación de un Estado autonómico como el reconocido al amparo de la Constitución no representa un modelo federal, aunque partidos como el socialista tengan una estructura interna de carácter federal. Los socialistas catalanes deberían saber que su modelo de partido no tiene por qué coincidir con el del Estado, del mismo modo que ellos, a pesar de su definición republicana, no hacen de esa cuestión el eje de su política. Hace unos años, durante una mesa redonda que trataba de estos temas, un senador de CiU habló de la importancia que en su comunidad tenían los hechos “singulares” y “diferenciales”, que en la práctica los oyentes interpretamos como formas particulares de idiosincrasia. En el coloquio le manifesté mis dudas acerca de sus consideraciones y le expresé que, de acuerdo con su modelo, mi pueblo, en el sur de Córdoba, tenía gran cantidad de hechos diferenciales, no solo con los que lo rodean, sino también con el resto de España, y que sin embargo no por eso apelábamos a definirnos como nación. Aquello fue en el año 2004, y el cosmopolitismo ilustrado todavía no había superado los Pirineos (al menos en Cataluña).
Y por favor, un llamamiento a los comentaristas y corresponsales de prensa, a los seguidores de Obama: ¡Lean!, que la condición de ciudadano del mundo ya estaba inventada en el siglo XVIII.
* José Luis Casas Sánchez es profesor de Historia
lunes, agosto 04, 2008
martes, julio 22, 2008
Socialisme en xarxa
Adjunto el document que vam estar treballant un grup de gent Jove ( 25 fins a 35) i que es va presentar com a resolució en el passat congrès del PSC.
´Bona feina nois/es
Al llarg de tres dècades, el Partit del Socialistes de Catalunya ha treballat a peu de carrer per donar solució als problemes quotidians i als anhels col•lectius de la ciutadania. Malgrat les limitacions financeres, un marc de competències poc clar i la manca de complicitat demostrada pels governs de CiU, els alcaldes i regidors socialistes varen ser cabdals en la transformació social i econòmica viscuda pels municipis del país.
Avui, el Partit dels Socialistes de Catalunya, com a partit que millor representa la Catalunya del segle XXI, ha de renovar el seu compromís municipalista apostant per la incorporació dels ajuntaments en la governança dels afers públics. La confiança mútua, la cooperació i la lleialtat institucional entre governs locals i Generalitat, però també la suficiència financera i el respecte per l’autonomia local dels ajuntaments, són elements imprescindibles per fer realitat el principi de subsidiarietat.
Defensar una governança compartida vol dir defensar una major descentralització, política i administrativa, per Catalunya. Una Catalunya que posi en valor el coneixement dels territoris i la seva experiència, que treballi en xarxa, que apropi la presa de decisions i la gestió política a la ciutadania.
Igualment, els i les socialistes hem de donar una nova orientació a les nostres polítiques públiques, més propera i transversal. Una orientació que articuli millor els mecanismes de participació ciutadana, adaptant aquestes polítiques a les necessitats viscudes pels territoris. La major proximitat i transversalitat ens han de permetre millorar l’eficàcia i l’eficiència en l’assignació dels recursos, evitant processos fragmentats i excessivament sectorials.
En àmbits com l’energia, l’aigua, l’accés als serveis públics o la planificació de les principals infraestructures, cal que el Govern de la Generalitat prengui en consideració les necessitats de tots els territoris, dissenyant estratègies que possibilitin la solidaritat entre ells, però sense impedir que aquests puguin desenvolupar les seves potencialitats.
D’altra banda, posar al socialisme català a l’avantguarda implica assumir que la igualtat d’oportunitats requereix de la definició de respostes innovadores en línia amb les noves necessitats socials. El desplegament del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya i el futur acord de finançament ens permetran materialitzar aquestes polítiques, tenint sempre com a prioritat l’ampliació dels drets i llibertats, la consolidació de l’Estat del Benestar i la millora de les condicions de vida dels sectors socials més vulnerables.
En aquest sentit, la lluita contra la fractura digital; el consum responsable dels recursos naturals i energètics per garantir la sostenibilitat del nostre model de desenvolupament; l’accés dels i les joves a l’educació superior, amb independència del nivell de renda; la defensa dels treballadors i treballadores davant les noves directives de la Unió Europea que retallen drets socials consolidats; la gestió responsable de la immigració, fent realitat la Catalunya dels gairebé 8 milions de ciutadans i ciutadanes; l’impuls a les polítiques de conciliació de la vida familiar, laboral i personal, o la lluita per la igualtat entre dones i homes són alguns dels àmbits que exigeixen la nostra atenció urgent i enèrgica.
L’assoliment d’aquests objectius requereix del treball i compromís dels nostres representants institucionals, però també de la implicació del conjunt de la militància socialista. En aquest sentit, reivindiquem la importància de les agrupacions locals com a laboratoris d’idees i com a espais de participació i debat. Estem convençuts que els i les militants són els millors fils conductors entre la ciutadania i les instàncies de govern. Així doncs, les agrupacions hem d’actuar com a nòduls d’una mateixa xarxa que, coordinada de forma eficaç, permeti agafar el pols del país.
Per tot això, una nova generació d’Alcaldes i Alcaldesses, Regidors i Regidores, responsables del partit i militants d’arreu del territori proposem que el plenari del XIè Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya resolgui:
PRIMER. Impulsar una major descentralització política i administrativa que posi en valor el paper dels municipis i que es fonamenti en:
• La defensa d’una governança dels afers públics compartida entre la Generalitat de Catalunya i els governs locals, fent possible la màxima eficàcia, qualitat i adaptació a les especificitats territorials de les polítiques públiques.
• Dotar els governs locals dels recursos necessaris per tal que puguin dur a terme les competències que legalment tinguin assignades, garantint la seva suficiència financera.
• La garantia d’uns serveis públics de qualitat a l’abast de tota la ciutadania, fent realitat l’equitat en l’accés amb independència del lloc de residència.
• La cooperació institucional i la solidaritat entre municipis i Generalitat de Catalunya com element cohesionador del territori.
• L’aposta per polítiques transversals dissenyades, implantades i avaluades conjuntament pel Govern de la Generalitat i pels governs locals.
• El foment de les noves tecnologies i la vertebració digital del territori com a instrument que faci possible aquest treball transversal.
SEGON. Dinamitzar les agrupacions locals com a espais de debat, treball en xarxa i participació ciutadana. La promoció de Consells Polítics d’agrupació, on es faciliti la participació dels agents socials i cívics dins de les dinàmiques del Partit, han de permetre que les agrupacions actuïn com a veritables motors de la transformació social.
TERCER. Impulsar la creació de “Xarxes de Treball” entre els responsables institucionals i orgànics, obrint nous canals de comunicació entre els territoris que permetin construir nou discurs innovador i cohesionat.
martes, julio 15, 2008
Cataluña, Baleares, Madrid y Valencia, las que más pagan al Estado
Las autonomías de Madrid, Baleares, Cataluña y la Comunidad Valenciana son las que "más contribuyen" a la solidaridad territorial, según el estudio de las balanzas fiscales de las Comunidades Autónomas, que ha dado hoy a conocer el Gobienro. En la parte contraria, es decir, las que más reciben, se sitúan, Extremadura, Asturias y Galicia, con la salvedad de Ceuta y Melilla.
Como era de esperar, las comunidades autónomas con mayor renta per cápita son las que tienen déficit fiscal, mientras que aquellas con menor renta per cápita aportan menos. El secretario de Estado de Hacienda y Presupuestos, Carlos Ocaña, que ha presentado el informe, ha insistido en que el sistema fiscal es "progresivo" y supone una "correcta redistribución de la renta a través del gasto público". También subrayó que, estas balanzas fiscales responden a un ejercicio de transparencia y que, "en ningún caso", podrán utilizarse para la negociación sobre la reforma del sistema de financiación autonómica.
Las más solidarias, las que que más tienen
Los expertos que han elaborado el estudio, han presentado seis supuestos y en todos ellos se destaca que las autonomías de Madrid, Baleares, Cataluña y la Comunidad Valenciana son las que "más contribuyen" a la solidaridad territorial. El déficit fiscal de Cataluña se sitúa entre el 6,38% y 8,70% de su PIB, según las seis balanzas fiscales con datos de 2005 que ha elaborado el Ministerio de Economía y Hacienda a través de las dos metodologías acordadas tras las sucesivas peticiones de los partidos catalanes. Por su parte, el déficit fiscal de Madrid se sitúa entre el 5,57% y el 9,13% del PIB de esta comunidad.
Erradicar tópicos
Ocaña, que recordó que es la primera vez que un Gobierno publica estas balanzas, reconoció que la elaboración de las mismas ha sido "difícil", y confió en que la información sirva para erradicar algunos tópicos sobre las propias balanzas centrado en si las comunidades más ricas contribuyen o no a la solidaridad del país.
Como era de esperar, las comunidades autónomas con mayor renta per cápita son las que tienen déficit fiscal, mientras que aquellas con menor renta per cápita aportan menos. El secretario de Estado de Hacienda y Presupuestos, Carlos Ocaña, que ha presentado el informe, ha insistido en que el sistema fiscal es "progresivo" y supone una "correcta redistribución de la renta a través del gasto público". También subrayó que, estas balanzas fiscales responden a un ejercicio de transparencia y que, "en ningún caso", podrán utilizarse para la negociación sobre la reforma del sistema de financiación autonómica.
Las más solidarias, las que que más tienen
Los expertos que han elaborado el estudio, han presentado seis supuestos y en todos ellos se destaca que las autonomías de Madrid, Baleares, Cataluña y la Comunidad Valenciana son las que "más contribuyen" a la solidaridad territorial. El déficit fiscal de Cataluña se sitúa entre el 6,38% y 8,70% de su PIB, según las seis balanzas fiscales con datos de 2005 que ha elaborado el Ministerio de Economía y Hacienda a través de las dos metodologías acordadas tras las sucesivas peticiones de los partidos catalanes. Por su parte, el déficit fiscal de Madrid se sitúa entre el 5,57% y el 9,13% del PIB de esta comunidad.
Erradicar tópicos
Ocaña, que recordó que es la primera vez que un Gobierno publica estas balanzas, reconoció que la elaboración de las mismas ha sido "difícil", y confió en que la información sirva para erradicar algunos tópicos sobre las propias balanzas centrado en si las comunidades más ricas contribuyen o no a la solidaridad del país.
domingo, junio 15, 2008
TARRAGONA ESTÀ PREPARADA
Demà dilluns es complirà un any de la constitució del govern de la ciutat que va sorgir de les eleccions municipals del 27 de maig de 2007. Els tarragonins i tarragonines, amb el seu vot, van decidir la constitució d’una nova majoria per gestionar la ciutat.
Fer possible que la ciutadania tornés a confiar amb els seus governants, ha estat un objectiu prioritari durant aquests dotze mesos. I ho hem aconseguit a base de proximitat, diàleg, consens, negociació i transparència. Cercant grans acords i buscant espais de col•laboració a tots els nivells en comptes de confrontació. Tenint, també, molt en compte el paper democràtic de l’oposició convocant un Ple Municipal cada mes.
Recuperar el temps perdut i desbloquejar els grans projectes de ciutat ha estat una constant que ha impregnat la tasca duta a terme. A tall d’exemple citaré el pàrquing Jaume I, la Casa de la Festa, el Teatre Tarragona, la Tabacalera, la Façana Marítima, les noves comissaries dels Mossos d’Esquadra, la reforma del Mercat Central o el pas soterrat de la Plaça dels Carros.
Augmentar el benestar dels tarragonins i tarragonines i solucionar les demandes més quotidianes i properes també ha estat i serà una prioritat de tot el mandat. Per això hem eliminat 500 places de zona blava, hem contingut els impostos municipals, hem implantat el bus nocturn i el bus gratuït pels escolars, hem duplicat el nombre de Casals d’Estiu, hem fet el Parc del Francolí i estem impulsant els Plans Integrals de Camp Clar i la Part Alta. El reforç de la guàrdia urbana amb 50 nous efectius, l’entrada en funcionament de la Brigada d’Intervenció Ràpida seran en poc temps una realitat.
Conscients de les incerteses del panorama econòmic actual, hem estat previsors i hem triplicat els recursos destinats a ocupació, formació i empreses.
Aconseguir una administració àgil, segura i propera era un tema pendent. Des de fa mig any ja es poden tramitar via web instàncies, llicències d’obra menor o ocupació de la via pública. El proper pas és reduir al màxim el temps d’espera en les llicències.
Cada any ens visiten 400.000 turistes i podríem assolir la xifra d’un milió si posem tots els recursos en marxa. Per aquest motiu hem concentrat molts esforços en crear i projectar la marca Tarragona, potenciant Tarraco Viva, participant activament en l’Any Jubilar i impulsant, de manera decidida, les candidatures de Capital Cultural Europea 2016 i els Jocs del Mediterrani 2017.
Només ha passat un any i queda molta feina per fer. I la farem. Durant aquests dotze mesos hem posat els fonaments per dur a terme la gran transformació a nivell intern i extern que Tarragona necessita per situar-se sòlidament en els nous escenaris globals del segle XXI.
Tarragona està preparada per assumir el seu paper de gran capital cultural, turística i econòmica de la Mediterrània. Estem en el bon camí. Entre tots ho estem aconseguint.
Josep Fèlix Ballesteros.
Alcalde de Tarragona
Fer possible que la ciutadania tornés a confiar amb els seus governants, ha estat un objectiu prioritari durant aquests dotze mesos. I ho hem aconseguit a base de proximitat, diàleg, consens, negociació i transparència. Cercant grans acords i buscant espais de col•laboració a tots els nivells en comptes de confrontació. Tenint, també, molt en compte el paper democràtic de l’oposició convocant un Ple Municipal cada mes.
Recuperar el temps perdut i desbloquejar els grans projectes de ciutat ha estat una constant que ha impregnat la tasca duta a terme. A tall d’exemple citaré el pàrquing Jaume I, la Casa de la Festa, el Teatre Tarragona, la Tabacalera, la Façana Marítima, les noves comissaries dels Mossos d’Esquadra, la reforma del Mercat Central o el pas soterrat de la Plaça dels Carros.
Augmentar el benestar dels tarragonins i tarragonines i solucionar les demandes més quotidianes i properes també ha estat i serà una prioritat de tot el mandat. Per això hem eliminat 500 places de zona blava, hem contingut els impostos municipals, hem implantat el bus nocturn i el bus gratuït pels escolars, hem duplicat el nombre de Casals d’Estiu, hem fet el Parc del Francolí i estem impulsant els Plans Integrals de Camp Clar i la Part Alta. El reforç de la guàrdia urbana amb 50 nous efectius, l’entrada en funcionament de la Brigada d’Intervenció Ràpida seran en poc temps una realitat.
Conscients de les incerteses del panorama econòmic actual, hem estat previsors i hem triplicat els recursos destinats a ocupació, formació i empreses.
Aconseguir una administració àgil, segura i propera era un tema pendent. Des de fa mig any ja es poden tramitar via web instàncies, llicències d’obra menor o ocupació de la via pública. El proper pas és reduir al màxim el temps d’espera en les llicències.
Cada any ens visiten 400.000 turistes i podríem assolir la xifra d’un milió si posem tots els recursos en marxa. Per aquest motiu hem concentrat molts esforços en crear i projectar la marca Tarragona, potenciant Tarraco Viva, participant activament en l’Any Jubilar i impulsant, de manera decidida, les candidatures de Capital Cultural Europea 2016 i els Jocs del Mediterrani 2017.
Només ha passat un any i queda molta feina per fer. I la farem. Durant aquests dotze mesos hem posat els fonaments per dur a terme la gran transformació a nivell intern i extern que Tarragona necessita per situar-se sòlidament en els nous escenaris globals del segle XXI.
Tarragona està preparada per assumir el seu paper de gran capital cultural, turística i econòmica de la Mediterrània. Estem en el bon camí. Entre tots ho estem aconseguint.
Josep Fèlix Ballesteros.
Alcalde de Tarragona
jueves, junio 12, 2008
“¿65 horas? Ni de coña”
Porque “la propuesta de la comisión europea de aumentar la jornada semanal a 65 horas representa una lamentable involución y un atentado contra los derechos de los trabajadores”, los ínternautas han decidido movilizarse con ingenio contra una propuesta que nos “devuelve al siglo XIX, a las jornadas de sol a sol”.
La idea ha sido formulada en el blog Netoratón. En definitiva, se trata de hacer presión para que Europa siga siendo un espacio social donde se respetan los derechos de los trabajadores y estén prohibidas las “jornadas de sol a sol” y los “sueldos de miseria”.
Presión social
“Demostremos a nuestros eurodiputados que si aprueban las 65 horas tendrán un problema, que los ciudadanos europeos estamos en contra de esta barbaridad”, se afirma desde este prestigioso blog.
Movilización muy sencilla
La forma de hacerlo es muy sencilla: basta con colocar un banner en las páginas web, blog personales, o redes sociales más populares. Los envíos masivos por e-mail o enviar un correo electrónico a los eurodiputados también pueden contribuir a que los europeos no volvamos a padecer jornadas laborales inhumanas.
domingo, junio 08, 2008
yes they can
La victoria de Obama en las primarias del Partido Demócrata supone el mejor principio posible para lograr el cambio de Gobierno en las próximas elecciones estadounidenses. Lo es porque en ese partido se ha producido un relevo político comparable al que vivimos los socialistas en el 35 Congreso con la victoria de Zapatero. Y lo es, también, porque Barak Obama representa una apuesta por la modernidad en un momento decisivo, tras el enorme retroceso social, político, cultural y económico que han llevado a cabo los neoconservadores en aquel país.
yes they can
La victoria de Obama en las primarias del Partido Demócrata supone el mejor principio posible para lograr el cambio de Gobierno en las próximas elecciones estadounidenses. Lo es porque en ese partido se ha producido un relevo político comparable al que vivimos los socialistas en el 35 Congreso con la victoria de Zapatero. Y lo es, también, porque Barak Obama representa una apuesta por la modernidad en un momento decisivo, tras el enorme retroceso social, político, cultural y económico que han llevado a cabo los neoconservadores en aquel país.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)