APOTEOSIC BEBO

El dissabte vaig tenir , juntament amb mes de 2000 Tarragonins i Tarragonines, l’oportunitat d’assistir-hi al concert que va donar Bebo i el seu fill Chucho Valdes al Camp de Mart. Els comentaris sobre el concert i la manera en la que van aconseguir que volques el públic Tarragoní ho podeu veure reflectit als comentaris dels diferents diaris de la ciutat. El que m’agradaria explicar en aquest post, és com aquest home, tocava allà pels anys 40 als luxosos casinos de l’Habana i va haver de vendre el seu piano desprès de la revolució Cubana. No va ser fins que el director nord Americà de Buenavista Club Social el va localitzar i el va posar ,desprès de mes de 40 anys, davant d’un piano.... i com alguna màgica e innata capacitat que solament tenen els genis, dels Seus dits va sorgir la música com si no hagués passat el temps i després d’això èxits com el disc de “Lágrimas Negras”. I es que en definitiva, qui diu que la vida no dona més d’una oportunitat? Jo espero que els Tarragonins i les Tarragonines tinguem l’oportunitat de que Bebo i Chucho tornin a passar per la nostra ciutat.


GCM