Nacionalisme d'esquerres?

Este es un articulo interesante que esta firmado por un chico llamado Albert Roig.
En algún aspecto tal vez sea anacronico, aunque estoy deacuerdo en otros.. en fin la cuestion es que fue publicado en el e-noticies y suscitó mas 100 mensajes y comentarios.

Espero Vuestras aportaciones.


Nacionalisme d'esquerres?


La nació cultural és una fal·làcia. La pretensió de considerar que els drets individuals d'un col·lectiu humà deriven de la seva condició d'identitat cultural pot ser més o menys encertada, però identificar-la amb un territori delimitat és absurd, en el sentit que la nostra cultura no difereix essencialment de la dels nostres veïns en més grau del que difereix entre nosaltres mateixos.

Si el nacionalisme es deriva del sentiment de pertinença a un determinat col·lectiu, el que és evident és que un manobre català se sent més identificat amb un manobre andalús o alemany que amb un empresari català. Jo, per exemple, em sento ciutadà del món, i poc tinc a compartir amb un ric propietari que es passi el dia entre reunions i manicures, malgrat que compartim ciutat.

És en aquest sentit que el nacionalisme es manifesta com una eina política de les classes dominants per mantenir sota control les classes desfavorides. Així, la burgesia catalana controla la política regional des de fa més d'un segle (durant quaranta anys a les ordres d'un altre nacionalisme: ja sabem que els quartos no tenen pàtria) mitjançant la construcció d'un imaginari col·lectiu. Així ho explica el filòsof Avishai Margalit en la seva particular definició de nació: "Una nació s'ha definit com una societat que alimenta una mentida sobre els avantpassats i comparteix un odi comú envers els veïns. Per tant, la necessitat de mantenir una nació es basa en memòries falses i l'odi per tot aquell que no les comparteix".

Una altra citació ens pot il·lustrar molt bé el que tracto d'explicar: "No és la consciència de l'home la que determina el seu ésser, sinó, per contra, l'ésser social és el que determina la seva consciència" (K. Marx). Dit d'una altra manera: la memòria col·lectiva condiciona la nostra manera d'entendre la realitat.

És així com la classe política, al llarg dels anys i des que hi ha democràcia, ha anat manipulant la consciència col·lectiva i, amb ella, la lluita social i, per descomptat, la idea de nació: un concepte que va néixer com a escenificació de la lluita de classes —el conjunt de ciutadans lliures que reclamen la sobirania a la noblesa— s'ha acabat convertint en una excusa per posar fronteres entre iguals, per fer-los creure que són diferents, més encara: que són enemics. En resum: condemnar-los a un estatus d'inferioritat social, com ja denunciava Rosa Luxemburg fa ben bé un segle.

Per això, enfront de la idealització banal d'una idea de nació abstracta, nosaltres defensem el patriotisme cívic; un concepte íntimament lligat al de ciutadania i al de sobirania popular; una actualització —compatible amb el món globalitzat— dels principis que van permetre a l'esquerra, amb tots els seus pros i contres, lluitar per la llibertat de tots els humans.


President del Consell General de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, Candidat per Girona