Qui diu que ha Tarragona no en tenim de tot? També tenim personajillos que de la recerca de misèries en fan una professió, que a més a més estan remunerat per tot nosaltres.
Ja fa temps que es jacta de haver trobat al fons dels claveguerams més pudents el que ell i els seus subordinats creuen que és la més gran de les misèries.
Ho intenten vendre per aquí i per allà, per no donar la cara per por a equivocar-se... i si que s’equivoquen... però be... igual aprenen una lliçó d’ètica... d’aquelles que els seus mai han practicat.
Afortunadament, la gent és més intel•ligent del què pensen i contrasten la informació.
Ara esperen que un diari digital compri les seves misèries...i be jo estic obert a qualsevol aclariment... pot-ser el meu problema sempre ha estat ser massa transparent... per això no descobreixen res de nou ....però es clar no és la manera d’actuar... això solament te un nom...
5 comentarios:
potser si no emprenyes ningú, ningú s'emprenya. apa noi tu veuras.
Aquesta amença no m'amedrentarà en per fer la meva feina el millor possible... peti qui peti
un home ha de cuidar la seva familia avans que la seva prepoténcia
aquí l'únic prepoten que veig és l'anonim....
Publicar un comentario